La Sèquia de Manresa, una infraestructura hidràulica medieval

La Sèquia de Manresa és un canal, construït durant el segle XIV, que actualment capta un cabal de 1250 l/s del riu Llobregat. La derivació s'obté mitjançant una resclosa situada als peus del Castell de Balsareny. Després d'un recorregut de més de 26 quilòmetres l'aigua arriba al terme de Manresa, a l'indret de l'Agulla. En aquest punt es parteix en dos braçals que es despleguen sobre els vessants de Viladordis i del Poal. Ambdós braçals distribueixen els cabals necessaris per satisfer 800 hectàrees de regadiu i també, a través seu, es subministra l'aigua per a usos domèstics i industrials a la ciutat de Manresa. La seva construcció ja va estar envoltada d'entrebancs i, al llarg dels anys, la història de la ciutat ha anat lligada a l'explotació d'aquest ric recurs hídric, no sense haver d'afrontar multitud de conflictes d'interessos entre manresans i forans, entre regants i industrials... Aquesta obra pretén, mitjançant la contextualització amb molts d'aquests episodis històrics, explicar l'evolució dels usos de l'aigua del canal així com la tecnologia emprada al llarg dels anys.